Transició espanyola, qualitat de la política actualment i despedida

La transició espanyola es pot definir com el període històric en el qual Espanya va passar de ser un estat dictatorial a un país democràtic, un país on tots els seus ciutadans majors d’edat tenen el dret d’elegir els seus representants polítics.
Per tant, la transició espanyola comença quan es mor Franco (1975), però no queda clar quan acaba. Segons la meva opinió, la transició espanyola acaba quan Adolfo Suárez és elegit democràticament a les eleccions generals de 1977, ja que després d'això Espanya passa a ser un país democràtic i ja estaríem parlant d'una altra etapa política. La transició Espanyola, doncs, és l'etapa en què els presidents del govern és no són escollits per sufragi sinó pel rei Joan Carles de Borbó. Aquests dos presidents van ser Carlos Arias Navarro el 1975 i Adolfo Suárez el1976.

La qualitat de la política espanyola avui en dia és un tema que causa debat en la societat. Hi ha gent que diu que espanya és un país amb una democràcia forta mentre que d'altres diuen que actualment el sistema polític espanyol és dolent i s'ha de canviar radicalment com més aviat possible.
Jo crec que avui en dia el panorama polític espanyol no és bo, ja que últimament hi ha hagut molts casos de corrupció en els quals molts polítics espanyols han estat involucrats. Molts d'aquests no han estat castigats i per això la política espanyola s'ha guanyat la desconfiança dels ciutadans. Amb l'aparició de nous partits polítics en aquests últims anys, potser serà possible aportar nous punts de vista i fomentar la competitivitat entre els diferents partits en comptes de tenir-ne només dos, com passava anteriorment, que s'anaven alternant el poder consecutivament, i es podrà millorar el sistema polític espanyol.

Durant aquest curs he estat estudiant la història (majoritàriament política) d'Espanya des de la restauració borbònica (1875-1898) fins als primers anys de la democràcia espanyola. He après bastant, ja que l'assignatura d'història que he estudiat aquest any es centra en un període relativament curt de la història i només un país, així que he pogut estudiar-ho molt detalladament. També m'ha ajudat a recordar fets que ja sabia i a entendre més bé l'Espanya actual.

El creixement econòmic espanyol durant el règim franquista

Entre el 1959 i el 1973 Espanya va experimentar un període de desenvolupament econòmic intens només superat per Japó però, va ser el règim franquista el responsable d'aquest creixement de l'economia espanyola?

Durant les primeres etapes del franquisme hi havia una situació d'insuficiència econòmica o autarquia, creada pel propi govern i caracteritzada per l'aïllament exterior del païs i per la total intervenció de l'estat en l'economia. Per això, la situació econòmica d'Espanya era una de les pitjors d'Europa.

Gràcies a l'obertura del règim i al bon desenvolupament econòmic europeu en aquella época, Espanya es va poder aprofitar d'aquesta expansió econòmica europea i millorarla seva pròpia i com que la seva situació econòmica inicial era molt pitjor que la de la majoria dels altres països europeus, és evident que el creixement que el creixement econòmic espanyol fos mes alt que els altres.

Així doncs, es pot dir que el règim franquista si que va ser el responsable del creixement econòmic espanyol entre el 1959 i el 1973 ja que va ser el que va proporcionar una situació econòmica tan dolenta que va haver de pujar quan l'economia europea es va expandir. Ara bé, el creixement econòmic s'hauria produït igualment independentment de la forma de govern del país.

El Ministerio de Defensa acoge una charla que justifica el golpe de Franco

Recentment s'ha publicat una notícia que diu que el Ministeri de Defensa va acollir una xerrada de Stanley Payne en la qual deia que el culpable de la guerra civil espanyola va ser el govern de la segona república. El govern de la segona república, segons Payne, va guanyar les eleccions del 1936 a causa de un frau democràtic. Franco, entre altre militars, van actuar de manera prudent i professional, ja que van voler dialogar amb Manuel Azaña abans de fer el cop d'estat però no ho van poder aconseguir.

Jo crec que van ser els dos bàndols els que van provocar la guerra civil, ja que cap dels dos estava disposat a cedir a les peticions de l'altre, i, com que la població va quedar dividida en dues parts iguals per culpa d'això, cap de les dues podia imposar-se a l'altra i van haver d'enfrontar-se. Pel que fa al frau democràtic, és possible que els partits de dretes també ho féssin, sobretot veient la política espanyola durant l'época de la Restauració borbònica.

Pel que fa a Franco, si que va actuar de manera prudent i professional, ja que no va entrar a formar part del cop d'estat fins que es va adonar de que tenien possibilitats de vènçer, i no es va posar al capdavant d'aquest alçament fins que no va saber perfectament que guanyaria la guerra, assegurant la seva pròpia supervivència.

Valoració de l'inici de la Guerra Civil

"La guerra civil és fruit del fracàs del pronunciament del 18 de juliol de 1936"

Estic d'acord amb aquesta frase ja que el pronunciament del 18 de juliol de 1936, ideat pel general Emilio Mola, va fracassar per diverses raons:

• El pronunciament va ser avançat a causa de l'assasinat de Calvo Sotelo, un dirigent monàrquic, i, per tant, es va fer amb menys preparació i va ser menys efectiu.
• El cop d'estat no va comptar amb tot el suport de l'exèrcit ni de les forçes d'ordre públic, ja que alguns d'ells es mostraven fidels a la república.
• El govern de la república també va poder reaccionar i fer front al pronunciament, juntament amb el govern de la Generalitat.
• La resistència popular a les zones on les forçes obreres i d'esquerres eren més importants (zones industrials com per exemple el País Basc o Catalunya) va ser una de les principals raons per les quals la insurrecció no va triumfar.

Tot això va desencadenar un clima de tensió i rivalitat entre la població espanyola, que havia quedat dividida en dos bàndols i que es va resoldre amb una guerra civil (1936-1939).

Moviments anticatalanistes a la història

Els moviments anticatalanistes que hi ha avui en dia a causa dels independentistes catalans no van nèixer fa uns quants anys, sinó que ja existien a l'època de la segona república espanyola, concretament el 1932, quan es va aprovar l'Estaut d'Autonomia de Catalunaya.
Formaven part d'aquest moviment els grups de dretes, que defensaven una Espanya unitària i centralitzada i alguns grups més liberals que estaven descontents perque creien que es volia concedir una situació de privilegi al territori català respecte els altres territoris.
Es van fer boicots als productes catalans, es van organitzar manifestacions i mítings en contra de l'Estatut d'Autonomia i fins i tot es va produir un atemptat contra Bonaventura Gassol i Rovira, un poeta i polític catalanista, a Madrid.

Avui en dia, els moviments anticatalanistes no són tan violents com ho eren fa 80 anys. Formen part d'aquest moviment els grups d'extrema dreta. Aquests, solen manifestar la seva opinió a través del diari o les xarxes socials. També fan manifestacions i mítings.

Eleccions 20 de desembre i Alfons XIII

Recentment hem sentit un periodista que deia: "Les eleccions a Espanya han portat a una situació d'immobilitat dels dos principals partits. El rei, sobre el qual planeja el record de què va fer Alfons XIII no vol precipitar-se ni evidenciar la seva posició".

Això fa referència al fet que Alfons XIII va renunciar a la potestat reial iva marxar a l'exili poc després de les eleccions municipals de 1931, en veure que els regidors electes de diverses localitats proclamaven la Segona República Espanyola.

Alfons XIII va abandonar el seu tron perquè no volia crear conflictes entre els espanyols que acabessin desencadenant una guerra civil.

L'actual rei, Felip VI, té el mateix problema que Alfons XIII, ja que a les últimes eleccions generals del 20 de desembre, tal com a les eleccions del 12 d'abril de 1931, cap dels partits va aconseguir la majoria absoluta i el nombre de vots que van obtenir els partits d'esquerres i de dretes són gairebé iguals.

Felip VI no es vol precipitar ni vol evidenciar la seva posició per por a cometre un error i crear tensió entre els espanyols.

Presentació

Em dic Guillem Esteve, estudio segon de batxillerat a l'institut Ribera del Sió i aquest serà un blog d'història.